una caminada col·lectiva en alta muntanya
Què experimentem als camins d’altitud?
Avui dia, habitem majoritàriament espais urbans i freqüentem els senders per lleure o esport, de manera intermitent i estacional.
Al projecte Col à col caminem cap a la muntanya, sense ascendir-la, comencem des d’un coll i anem cap a un altre coll, per avançar cap a la trobada, tal com ho feien els camins que connectaven els pobles. Inspirades per la figura de l’antic col-porteur el qual era un venedor/i ambulant, proposem portar un objecte totes juntes, com a grup. I en aquest pas d’un coll a l’altre, descobrim la història d’aquestes figures de venedors/is ambulants i el que suposava estar connectades a través d’una persona que unia, gràcies al caminar, els diferents pobles aïllats d’una mateixa zona de muntanya. Mitjançant una llibreta que donem a les assistents, activem zones sensibles de l’entitat ontològica de la muntanya i convidem a travessar-la des d’una mirada històrica, poètica i de memòria col·lectiva.
La muntanya del futur em sembla un concepte molt humà, molt petit, molt humil. El futur només ens pertany a nosaltres. Només nosaltres pensarem que hem arribat a aquest futur diferent d’ahir, caminant la mateixa muntanya que continuarà aquí, d’una manera o altra, dins d’una temporalitat infinita. Ella reposa, ella és calma. Tant si té neu com si no en té. Tant és si hem explotat les seves entranyes de roca o la seva pell de bosc. Ella continuarà sent-hi en el nostre futur. Així doncs, la pregunta seria: com ens hi relacionarem? Quin color tindrà?
Azucena Momo
L’associació Vi.vid ens va proposar recollir els desitjos per al futur de la muntanya, per això formem una comunitat d’aliança a l’Oisans a través del caminar.
Col à col experimenta el sender com una font de desvetllament envers el medi ambient. En un territori on domina l’imaginari de les gestes i les conquestes dels cims, proposem l’art de la lentitud, de la comunitat i del caminar que uneix pobles i persones. Perquè «la passivitat activa pot esdevenir una força de resistència simbòlica prodigiosa i, en aquest sentit, estar alhora al centre de l’ètica i de la política». Anne Dufourmantelle, Puissance de la douceur.
Azucena Momo & Anissa Zerrouki
Walking From Scores, Elena BISERNA, Les Presses du réel, Dijon, 2022 (art vivant et performance)
A propos de « La marche comme pratique relationnelle. »
« Marcher semble […] représenter une activité privilégiée pour interroger nos relations à l’environnement, au territoire et à l’urbain, sous la forme d’une interaction dialectique avec la mobilité même de l’espace, ses transformations physiques et immatérielles. Ainsi la marche, constituerait presque une synecdoque des pratiques quotidiennes et de l’habiter, en tout cas un prisme favorable à l’observation de l’expérience de l’espace vécu : une forme de « savoir déambulatoire – ou de déambulation avertie, selon la formule de l’anthropologue Tim Ingold. » pp.51-52
Avec le soutien
VI.VID DANS LE CADRE DU PROJET “LA MONTAGNE INFINIE” 2024.
INSTITUT RAMON LLULL
irregulars 